Coneix els teus drets si et graven amb una càmera de videovigilància a la via pública

Cada vegada és més freqüent que s’instal·lin càmeres de videovigilància en llocs públics, com a mesura per garantir la seguretat ciutadana; doncs l’ús de sistemes d’enregistrament d’imatges i sons per les Forces i Cossos de Seguretat incrementa substancialment el nivell de protecció de les persones. Però la seva utilització ha de ser estrictament respectuosa amb els drets i llibertats dels ciutadans.

Precisament, per evitar que un excés de zel en la defensa de la seguretat pugui pertorbar els drets fonamentals reconeguts per la Constitució, la instal·lació de càmeres de videovigilància en llocs públics es regula per llei orgànica. En concret, per la LO 4/1997, de 4 d’agost i pel reglament que la desenvolupa més, cal tenir en compte que també és d’aplicació la normativa de protecció de dades; doncs no cal oblidar que la imatge és una dada de caràcter personal en permetre la identificació de les persones físiques.

De manera que, per a la instal·lació fixa de videocàmeres, o qualsevol altre mitjà tècnic anàleg, per a l’enregistrament d’imatges i sons a la via pública per part de les Forces i Cossos de Seguretat, s’haurà d’obtenir autorització governativa. Així, l’art. 3 de l’esmentada LO 4/1997 estableix que l’autorització s’atorgarà pel Delegat del Govern de cada comunitat autònoma, previ informe d’una Comissió presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia d’aquesta Comunitat. La resolució ha de ser motivada i referida, en cada cas, al lloc públic concret que ha de ser objecte d’observació per mitjà de càmeres de vídeo. Resolució que contindrà les limitacions o condicions d’ús necessàries i les mesures a adoptar per garantir el respecte de les disposicions legals vigents; entre aquestes, les establertes per a la protecció de dades de caràcter personal. Així mateix, ha de precisar genèricament l’àmbit físic susceptible de ser gravat, el tipus de càmera, les seves especificacions tècniques i la durada de l’autorització, que tindrà una vigència màxima d’un any, al terme haurà de sol·licitar-ne la renovació.

Nova privacitat

Des del 25 de maig serà plenament aplicable el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, que desplaça la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). El que comportarà que s’elevin les exigències per a la instal·lació i ús de les càmeres de videovigilància i per al tractament de les dades que s’obtinguin amb les mateixes.

En conseqüència, perquè es pugui autoritzar la instal·lació de videocàmeres, els enregistraments han de respectar els principis que estableixen els arts. 5 a 11 RGPD. Entre ells:

  • Les dades i imatges obtingudes han de ser tractats de manera lícita, lleial i transparent.
  • Limitació a la seva finalitat: el manteniment de la seguretat ciutadana.
  • Minimització de dades. Com assenyala l’art. 6 EL 4/1997, la utilització de videocàmeres ha d’estar presidida pel principi de proporcionalitat, en la seva doble versió d’idoneïtat i d’intervenció mínima; i la intervenció mínima exigeix ​​la ponderació, en cada cas, entre la finalitat pretesa i la possible afectació, per la utilització de la càmera de vídeo, al dret a l’honor, a la pròpia imatge ia la intimitat de les persones. A més, s’estableix la prohibició de prendre sons, excepte quan concorri un risc concret i precís.
  • Limitació del termini de conservació. El RGPD estableix que les dades personals seran mantinguts, de manera que es permeti la identificació de l’afectat, durant no més temps del necessari per als fins del tractament de les dades personals. I, per la seva banda, la LO / 1997 estableix que «els enregistraments seran destruïdes en el termini màxim d’un mes des de la captació, llevat que estiguin relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert »(art. 8).
  • Integritat i seguretat: Les dades personals que s’obtinguin amb les gravacions seran tractats de manera que es garanteixi la seva adequada seguretat; el que inclou la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental, mitjançant l’aplicació de mesures tècniques o organitzatives apropiades. Referent a això, l’art. 8.2 Llei 4/1197, ja establia que qualsevol persona que per raó de l’exercici de les seves funcions tingui accés als enregistraments haurà d’observar la deguda reserva, confidencialitat i sigil en relació amb les mateixes, podent sancionar d’acord amb el règim disciplinari corresponent i, en si no, amb subjecció al règim general de sancions en matèria de tractament automatitzat de les dades de caràcter personal.
  • Responsabilitat proactiva: l’Administració serà responsable del compliment dels anteriors principis i ha de ser capaç de demostrar-ho.

Com veiem, l’ús dels medis de gravació d’imatges i sons que vénen sent utilitzats per la Forces i Cossos de Seguretat, malgrat les seves evidents avantatges per a la defensa de la seguretat, està fortament regulat en garantia del respecte dels drets dels vianants; entre ells, el dret a la imatge ia la protecció de dades.